Opinió
DIVENDRES 19 de juny de 2009
SANTI CARBONELL
La Hispano Igualadina: una gran empresa amb un servei de pena Costaria molt trobar una altra empresa que putegés tant els seus usuaris com la Hispano Igualadina. Hauríem de buscar entre el transport de ramaderia -i aquí s’hi posarien els de la protectora d’animals- i segurament ja estaria arreglat, com la defensa de l’exclusiva de la línia Barcelona Igualada de la Hispano o portar una altra mena de bestiar, que és el polític. Ho tenim malament. És tot un clàssic anar amb un Hispano amb seients trencats, un altre clàssic és que no els funcioni l’aire condicionat a l’estiu, a l’hivern el què no funciona és la calefacció. Aquests dies és al vehicle núm. 79 al qual no li va l’aire condicionat. Si agafeu el 44 us passareu el viatge dient que sí amb el cap, cada vegada que el conductor
canvia la marxa. El conductor és un altre espècimen putejat, atès que l’empresa li deixa portar gent dreta sota la seva exclusiva responsabilitat de multes i puntets (podrien explicar veritables meravelles de com funciona la Hispano); potser és l’únic col·lectiu aprofitable d’aquesta gran empresa.
Igualada, una ciutat amb potencial turístic (1)
La web, que ara com ara només es pot visitar en català, evidencia la paupèrrima oferta turística de la ciutat, amb el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia al capdavant. El primer moviment per impulsar el sector va ser la invenció de les visites teatralitzades a l’adoberia de Cal Granotes. Després vindria la incorporació des dels inicis a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, l’obertura del Punt d’Informació Turística i la posada en marxa d’una segona ruta teatralitzada per la Igualada industrial. Alguna cosa falla quan es concep un Punt d’Informació que ha de compartir l’espai amb una sala d’exposicions. És símptoma de la creença que l’activitat turística no tindrà prou pes. De fet ja és un error que l’oficina no sigui a prop de l’ajuntament (és al carrer dels Garcia Fossas i fa xamfrà amb la plaça de la Creu) o dins del mateix edifici, quan la casa consistorial és el primer lloc on sol anar un visitant que vol conèixer una ciutat i que necessita informació. A més, l’Ajuntament està ben tractat a tota la senyalística urbana, mentre que les refe-
Aquesta és la història de com s'ha fet gran una empresa putejant l'usuari amb suport dels polítics que aquí tampoc intenten arreglar res.
Si parlem de les parades de Barcelona a Igualada és l’empresa que ha ajudat més a que coneguem la comarca; des d’Abrera a Igualada coneixem tots els pobles, poblets i urbanitzacions, incloent-hi una casa de cites. La puntualitat dels autocars de sortida de la parada Maria Cristina de Barcelona és l’hòstia; estàs cansat de la feina o de la universitat i encara et queda l’ensurt de si avui toca avaria o no. El de les 18:20 un altre clàssic: avui
ALBERT ROSELL
L’Anoia ja fa uns anys que aposta pel turisme i s’ha demostrat que és un bon complement per a d’altres activitats econòmiques. Mentre han sorgit iniciatives com el turisme rural a l’Alta Anoia o darrerament la ruta enològica pels cellers de la comarca, Igualada mai ha cregut en el seu potencial. Greu error. Els gestos sempre han estat tímids i l’últim exemple és la modesta web www.igualadaturisme. cat promoguda per l’ajuntament.
WWW.LAVEUDIGITAL.CAT
rències al Punt d’Informació Turística costen de veure, si és que existeixen. Un altre símptoma de feblesa en l’aposta pel sector és la descoordinació entre l’Ajuntament d’Igualada —governat per l’Entesa que formen PSC i ICV— i el Consell Comarcal de l’Anoia —governat per CiU i ERC— els quals tiren endavant iniciatives diferenciades, també al ciberespai, en comptes de sumar esforços i crear sinergies. Sigui com sigui i tornant al tema de les visites teatralitzades, val a dir que són una magnífica idea, atès que aporten al turista tota la informació necessària amb una dosi de bon humor, cosa que fa la passejada més amena i agradable. Posat a ser crític amb aquestes iniciatives, diré que les explicacions que es donen estan fetes en clau igualadina, ja que la major part dels integrants dels grups són veïns encuriosits per la seva ciutat —o almenys és això el que m’hi he trobat jo quan he assistit a alguna d’aquestes propostes—. Em pregunto si l’oficina de turisme disposa d’actors capaços de fer el mateix discurs a un grup de turistes estrangers i donar l’explicació posem per cas en anglès... Per altra part, en Xatet, el mestre adober reconvertit en guia turístic, surt un diumenge al mes a estirar les cames en el «Viatge per la pell d’Igualada» i un altre per fer «Un passeig per la Igualada industrial», i en el cas d’aquest últim no tot l’any. L’oferta és pírrica, però el més preocupant és que es faci només en diumenge. Donat el cas que les rutes teatralitzades puguin atraure l’interès dels turistes —la qual cosa s’aconsegueix fent-ne pro-
09
passo, avui no; com que en surt un a la mateixa hora des de l’estació de Sants, ja s’espavilarà!, Empentes i a col·lar-se, perquè els igualadins no sabem fer cues; aquí guanya el que té la cara més dura. Hi ha veritables experts/es en l’hàbit de col·lar-se. A la parada de Maria Cristina, hi ajuda molt que no hi hagi cap Hispano que pari al mateix lloc, normalment els últims de la cua són els primers. El servei a les oficines d’Igualada és el súmmum dels clàssics amb nom i cognoms. Arribes fet una “me” de l’expedició i si has de baixar a alguna de les parades del passeig no et donarà temps d’omplir el full de reclamacions a l’oficina de l’estació. Durant anys i panys els xofers han tingut prohibit donar aquests fulls als autocars. Arribaves a l’oficina i el Sr. Saturnino et donava una fotocòpia de full de reclamacions, i si col·lava, col·lava. I aquesta és la història de com s’ha fet gran una empresa putejant l’usuari amb suport dels polítics que, aquí tampoc no intenten arreglar res. Però és que ells, quan van a la capital no van ni a treballar ni a estudiar, la majoria de vegades van arreglar el món. El seu, és clar; o en quin pensaves?
Donat el cas que les rutes teatralitzades puguin atraure l’interès dels turistes —la qual cosa s’aconsegueix fent-ne promoció—, únicament en podrien treure benefici els restaurants. La resta de comerços, tancats per descans dominical, ni els ensumarien.
moció—, únicament en podrien treure benefici els restaurants i a tot estirar les pastisseries. La resta de comerços, tancats per descans dominical, ni els ensumarien. Això no obstant, val la pena reiterar que, en essència, aquestes rutes són una brillant idea i que fóra bo potenciar-les, ampliar-ne l’oferta en el calendari i inventar-ne de noves. En aquest sentit, una altra proposta d’interès podria ser donar una volta per la Igualada religiosa i posar en valor una de les idiosincràsies que la capital de l’Anoia ha llegat. La Igualada històrica està plena de simbologia religiosa (imatges, figures, temples, plaques, rajoles...) i redescobrir-la seria el pretext per ensenyar l’envejable patrimoni del nucli antic i explicar el passat local. La sortida de la ruta hauria de ser la Basílica de Santa Maria —punt que coincideix gairebé a la perfecció amb l’origen d’Igualada—, amb el retaule barroc de Josep Sunyer i Jacint Morató com a element de major interès. La visita a la capella del Roser permetria donar a conèixer l’ancestral llegenda del Sant Crist i la devoció per aquella figura que va suar sang. Baixar un carrer per recórrer part del Camí de Sant Jaume donaria peu a transitar pel carrer de l’Argent —via paral·lela—, el carrer comercial per excel·lència d’Igualada. El pas per la capella del passatge del Capità Galí serviria per mostrar un dels espais únics del nucli antic i ens portaria cap a la rambla de Sant Isidre i una altra de les àrees de més concentració comercial. En el recorregut no hi podria faltar la visita a l’Escola Pia i a l’Asil del Sant Crist, obra Joan Rubió —deixeble d’Antoni Gaudí—, probablement el més bell edifici de la ciutat i desconegut per als visitants pel seu emplaçament allunyat del centre. Amb aquestes dues últimes parades s’aconseguiria resseguir bona part del perímetre de la zona dels outlets, la qual cosa beneficiaria aquestes botigues i la resta d’establiments, això sí, sempre i quan les visites s’organitzessin en dissabte.
LA VEU Hores convingudes: C/ Delicies,8 - Tel. 93 805 04 04
El diari on-line de l’Anoia